La situació del Museu Valencià d’Història Natural és la crònica d’una mort anunciada, morirà per inanició i desinterés de les tres institucions valencianes, Generalitat, Diputació i Ajuntament. Aquest museu era el tercer més important d’Espanya amb més de 200.000 mostres biològiques d’insectes i mol·luscs. El seu prestigi sols és comparable amb l’impacte que ha provocat en la comunitat científica internacional la noticia sobre el seu tancament i el desconeixement de quin serà el destí dels fons, les seues condicions de conservació així com qui seran els seus responsables .
Científics de reconegut prestigi com ara l’holandès Edmund Gittenberger que fou president de la Societat Mundial de Malecologia ja ha manifestat el seu desconcert en una carta oberta adreçada a la direcció del museu, tant pel tancament com per la situació en què es troben les col·leccions
Quan Juan de Torres Sala , entomòleg valencià donà la seua col·lecció, ho feu perquè volia donar un impuls científic a les generacions futures. aquest somni està a punt de perdre sentit. Junt a aquesta col·lecció el museu albergava la col·lecció del metge Siro de Fez que cedí a la Diputació de valència la seua col·lecció de més de 80.000 exemplars de tot el planeta . Aquesta col·lecció ha estat augmentada i completada pel conservador de la col·lecció el doctor Alberto Martínez-Ortí, qui malgrat haver estat ignorat per les institucions que regentaven la titularitat del museu i de l’alcaldessa d’aquesta ciutat qui no s’ha dignat a respondre-li un escrit des de fa més de sis mesos, acaba de fer un descobriment a nivell mundial sobre una espècie de mol·luscs.
Però aquest treball silenciós i rigorós no impedirà, que si no es dóna una resposta immediata sobre quina serà la ubicació de les col·leccions i les seues condicions de conservació i quins els seus encarregats conservadors tot aquest material i el que representen es llancen a perdre. Ja han aparegut notícies de la possibilitat que una col·lecció holandesa de 50.000 mol·luscs estan a punt d’abandonar València. I no és d’estranyar, aquest estiu ha estat una mostra del que importen els nostres museus i les valuosíssimes obres que allí es conserven per als nostres responsables municipals: audiovisuals que no funcionen, ordinadors fora de servei, pantalles tàctils avariades, recreacions virtuals que tampoc no funcionen, és a dir un desastre.
Quin tipus de turisme volem atraure amb aquesta oferta?, al que tinga un mínim de sensibilitat cultural per suposat que no . Tenim recintes museístics considerats a nivell mundial, però no els cuidem, és més els maltractem i no els promocionem.
Des de Compromís només arribar a aquest ajuntament anàrem a visitar el museu i ja li adreçàrem al Rector de la Universitat de València un escrit sobre les condicions en què es trobava . Després un seguit de visites i preguntes en comissió i en el ple, una proposta perquè s’incloguera una partida de 70.000 euros al pressupost municipal de 2.012.
La senyora Barberà és la vicepresidenta de la Fundació Entomològica i si realment el tema li interessara ja haguera parlat amb el president que és el senyor Alberto Fabra i la solució podria estar ja damunt la taula, però aquest tema no té glamour Abans de l’estiu l’Ajuntament de València signà un conveni amb el Palau de les Arts per un import de 239.638,69 , la finalitat pràctica del qual és més que qüestionable.
Per a la ciència i la investigació estem en crisi i els recursos són limitats. els nostres investigadors, científics en qualsevol àrea estan condemnats a emigrar i mentrestant el partit governant ací a la nostra ciutat i a la nostra Generalitat, durant ja massa anys, no ha arbitrat polítiques en cap àrea del coneixement, se’ls omplia i se’ls ompli la boca dient que som els primers, efectivament els primers en cretinisme, la culpa no és de la crisi sinó d’uns mals gestors i d’uns pèssims governants sense visió ni de país ni de futur.
Consol Castillo. Regidora de Compromís. Article publicat a El País el 31 d’agost de 2012.