Artículo de opinión de Consol Castillo. Regidora de Compromís en el Ayuntamiento de Valencia.
És insuportable, i cal actuar ja. Este 2014 ha tornat a ser catastròfic pel que fa a la violència de gènere: 51 dones mortes a tot l’estat, 6 d’elles al País Valencià. No són successos esporàdics, no són crims passionals, no són “coses que passen”. Cada víctima té un agressor amb nom i cognoms, i tots comparteixen una característica comuna: el masclisme.
La violència de gènere s’exerceix cada dia contra les dones, i és fruit de les desigualtats socials que les fan vulnerables. Amb xicotets gestos, amb greus discriminacions o, fins i tot, pagant-ho amb la mort, les dones patim cada dia els perills del masclisme. I el lament no és prou. Per això diem que cal actuar ja.
L’educació i l’actuació de les distintes administracions han de basar-se en la prevenció, intervenció i protecció. En el cas de l’educació les institucions han d’incidir en la transmissió de valors indiscutibles per a una societat respectuosa amb els drets de les persones: la coeducació, la inclusió, el respecte, la igualtat i la cooperació. I tot açò ha de concretar-se en unes polítiques que ho facen possible.
La majoria dels valors i actituds abans esmentats no són de forma explícita objectius prioritaris en la LOMQE, la llei d’ensenyament aprovada sense cap consens pel govern del PP, que ha comptat amb el rebuig de tots els sectors socials implicats. Una llei que no aposta inequívocament per este model de societat. I açò pot ser gravíssim per al futur d’una societat que s’autoqualifica de democràtica. Quan parlem d’actuació de les institucions, per exemple en matèria educativa, no volem despullar-nos de responsabilitats: tots hem de ser còmplices en la lluita contra la violència de gènere. Per això, com a regidora de Compromís a l’Ajuntament de València, vull insistir en la necessitat d’establir un protocol d’informació entre els joves, als centres educatius, per a previndre la violència de gènere ja des de ben menuts. En cada lloc on estiguem presents hem de pressionar perquè s’aproven mesures que trenquen amb el masclisme. Mesures, per suposat, amb una dotació econòmica que les faça viables. Que les faça reals.
Malgrat els milers de denúncies, l’assetjament constant, els assassinats… no hi ha un canvi radical en les actuacions per part de les distintes administracions, ni una sensibilització suficient per part d’una societat que continua assistint, entre la perplexitat i una certa passivitat, al terrorífic espectable de les agressions, i en alguns casos la mort de dones a mans de les seues parelles o exparelles.
Les xifres a l’Estat espanyol indiquen que més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella o exparella, i només d’elles una cinquena part ho ha denunciat. No devem convertir la víctima en responsable de la seua agressió pel fet de no denunciar, però és evident que esta situació d’invisibilitat explica, en part, el nombre esfereïdor de víctimes que cada any moren a mans de les seues parelles. Cal empoderar i ajudar a transitar estes dones en el camí a la denúncia que permeta fer justícia. Per això també volem que l’Ajuntament es coordine amb la resta d’administracions i associacions de dones en la lluita contra la violència de gènere: ha de ser un treball global, conjunt i coordinat. Volem saber també el grau d’efectivitat del grup Gamma de la policia local per a combatre esta autèntica plaga masclista que tantes víctimes deixa al seu pas. Per millorar-lo i fer-lo més eficaç.
És una evidència que el masclisme mata, i mata quan entre una part significativa de la població jove es veu amb normalitat la conculcació dels drets de les dones. El masclisme mata, i ha de ser una qüestió política de primer ordre la generació de polítiques que vagen a l’arrel del problema
Cal actuar ja, en el present, i treballar de valent en el que ha de ser el codi ètic i de valors de la societat valenciana del futur. Amb recursos, amb actituds, amb accions.